Residència Can Marly
anar a dalt

Diners públics destinats a Can Marly:


D'on surt aquesta quantitat?




Què se n'ha dit al Ple Municipal?





Com ha actuat ERC Llançà?


ERC Llançà fa públic el seu posicionament clar i explícit sobre el cànon (lloguer) i els usos de la Casa Marly.
  1. El portaveu municipal d'ERC, Guillem Cusí, ha manifestat en més d'una ocasió que el propòsit dels republicans era i és adquirir la propietat de Can Marly a cost zero. Una propietat que la Generalitat de Catalunya ha d'entregar a l'ajuntament en un bon estat de conservació, tal com indica la llei quan es refereix a edificis d'interès cultural i patrimonial.
  2. Totalment contraris al cànon de 72.498,46 € anuals en concepte de concessió demanial a 30 anys.
  3. Han sol·licitat una consulta per refrendar l'acord de la concessió que ha estat denegada per l'actual govern.
  4. Han sol·licitat una consulta popular per escollir els usos els quals s'han de destinar les diferents instal·lacions de Can Marly. En aquesta ocasió, els republicans varen obtenir el compromís del govern per a realitzar la consulta.
  5. Contraris a què el govern hagi decidit unilateralment ubicar un Centre de Joventut i el Casal del Pensionista, sense haver refrendat els usos tal com es van comprometre. Tanmateix, haver realitzat un canvi de partida pressupostària l'octubre del 2019 per destinar 21.663,84 € a l'adequació de l'edifici del carrer Cabrafiga.
  6. Totalment contrari a destinar 4,6 milions d'euros (gairebé el 50% del pressupost anual de l'ajuntament que és de 9,8 M€) per a dur a terme els projectes previstos per l'actual govern.
Els republicans han sol·licitat un estudi de viabilitat econòmica per saber si l'ajuntament pot fer-se càrrec de la Casa Marly, els usos als quals es vol destinar i les despeses que comportaran tant la posada en marxa dels diferents serveis com les despeses de manteniment.



Història de la residència de Can Marly

  • 1922

    Joan Marly Déu, que tenia vincles familiars amb el poble de Llançà, va bastir l'edifici que avui coneixem com "Can Marly", una antiga casa de vacances als olivars de la zona baixa de la Bateria, entre els anys 1922 i 1924.

    Joan Marly era el propietari d'una agència de duanes a Barcelona, amb delegació a Portbou. Va fer fortuna amb aquesta activitat durant els anys de la Primera Guerra Mundial, de manera que va comprar també altres propietats al municipi de Llançà, entre les quals hi havia el casal de la Sra. Dolors Falcó i Burguell (Llançà, 1846 - 1902) del carrer del Mar (avui dia carrer Rafael Estela número 6), i altres edificacions annexes.

    Als anys 20, Joan Marly va iniciar una gran reforma estructural de l'edifici del carrer del Mar, construint-hi una gran sala de ball, vestuaris, un cafè... i va adaptar-lo a les necessitats i gustos de l'època amb tota mena de luxes. Un cop reformat l'edifici, va arrendar-lo a la societat La Artesana. L'any 1921, la societat canvià el seu nom pel de Foment Agrícola, que es va dissoldre l'any 1936, fins la seva reaparició al mateix local l'any 1940 amb el nom de Sociedad Juventud Recreativa Llansanense (fundada l'any 1936).

    La família Marly vivia habitualment a Barcelona, a Llançà només hi passaven temporades.

  • 1936

    L'any 1936, la CNT-FAI (La Confederació Nacional del Treball - Federació Anarquista Ibèrica), un dels majors sindicats obrers fundat a Barcelona l'any 1910, va decomissar l'edifici. Durant la Guerra Civil, a mesura que avançava el conflicte bèl·lic, va acollir a diverses famílies de refugiats i una colònia infantil llibertària, la colònia Ascaso - Durruti, que va allotjar fins a dos centenars d'infants. Amb l'arribada de les tropes nacionals a Llançà, l'edifici va ser ocupat pels militars durant una temporada.

  • 1941

    En el període de 1940-1941 es va retornar la propietat a un dels fills de Joan Marly, en Marcelino Marly Busquets.

    Marcelino Marly, l'any 1941, va vendre l'edifici a la Secció Femenina de la Falange, que la varen utilitzar, en un primer moment, com a centre d'estiueig i formació de noies afiliades. Posteriorment s'hi varen admetre matrimonis.

    Uns anys més tard, la propietat de l'antiga residència dels Marly es va cedir al Ministerio de Trabajo, sota el comandament de José Antonio Girón de Velasco (del Movimiento Nacional, del III Gobierno de Francisco Franco) i es va destinar a residència de descans, anomenada "Residencia de descanso Álvarez de Castro". A l'entrada de la democràcia, sota el govern d'Adolfo Suárez, i juntament amb el traspàs de competències a les comunitats autònomes, va passar a mans de la Generalitat de Catalunya que la va destinar a "Residència de Temps Lliure i Descans".

  • 1958

    L'any 1958, el Sr. Francisco Serradell Boada compra l’edifici de l’actual Pati Blanc, llavors Cine i Cafè Espanya que eren propietat dels Marly, entre les quals hi havia el casal de la Sra. Dolors Falcó i Burguell (Llançà, 1846 - 1902) del carrer del Mar (avui dia carrer Rafael Estela número 6) i altres edificacions annexes.

  • 2011

    La residència va tancar l'octubre del 2011, recol·locant la majoria dels seus treballadors en diferents departaments de la mateixa Generalitat. Des de llavors, les instal·lacions de la finca de Can Marly resten tancats i en desús.

  • 2012

    L'any 2012 l’alcalde de l'Ajuntament de Llançà, el Sr. Pere Vila i Fulcarà, inicia negociacions amb el Conseller de la Generalitat de Catalunya el Sr. Andreu Mas-Colell per a poder adquirir la propietat. La intenció del llavors alcalde era la de destinar Can Marly a una residència geriàtrica (l’adequació i rehabilitació de l’edifici, suposava un cost afegit de més d’1,5 milions d’euros), però les negociacions, tot i durar prop de tres anys, no varen proliferar degut al fet que la Generalitat oferia una concessió demanial d’entre 40 i 60 anys, amb un cànon anual inicial de més 150.000 € i de gairebé 200.000 € anuals pel període restant.

  • 2016

    A començament del 2016, un cop constituït el nou govern de la Generalitat del MH Carles Puigdemont, el llavors alcalde Guillem Cusí i Batlle va reprendre les negociacions amb el Departament de Patrimoni de la Generalitat. Unes negociacions que varen durar menys d'un any i en les que no es va tancar cap acord, degut a la insistència de l'alcalde Cusí en la sessió gratuïta de la totalitat de la finca.

  • 2017

    El gener del 2017, amb el nou govern municipal (després de la moció de censura a l'alcalde Guillem Cusí), l'alcalde Pere Vila reprèn les negociacions per l'adquisició de la finca.

  • 2019

    Transcorreguts dos anys de negociacions del Sr. Vila i el llavors tinent d'alcalde Sr. Francesc Guisset Lagresa, aquests (en període electoral i amb un govern interí - eleccions municipals de maig del 2019) arriben a un acord amb el Departament de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.

    Francesc Guisset, el nou alcalde de Llançà (juny de 2019 - ...), aprova l'acord de concessió demanial de la finca de Can Marly i els seus edificis annexes per un període de 30 anys, amb un cànon anual 72.498,46 € i que suposarà una despesa total de més de 2,2 milions d'euros.

    L'actual govern municipal té la intenció de destinar la finca de Can Marly als següents usos: Museu i centre d'estudis de la tramuntana, col·leccions Duran i Menéndez, Biblioteca Municipal, Alberg, Centre de formació del Vi i l'Oli, Centre de Joves i Gent Gran.

    L’adequació dels diferents edificis als usos definits anteriorment, suposen una inversió de 4.659.596,50 € segons l‘Estudi d’usos dels equipaments de la Casa Marli redactat per l’arquitecte municipal el sr. Lluís Rodeja i Roca.

    Un vegada encetada la nova legislatura (2019-2023) i ja en la primera sessió ordinària de ple (29/07/2019), el grup municipal d’ERC fa la petició a l’equip de govern de realitzar dues consultes populars. Una en el sentit de ratificar l’acord signat amb la Generalitat de Catalunya i l’altre per que el poble de Llançà designi els futurs usos de la Casa Marly. En aquell ple, el grup republicà aconsegueix arrencar el compromís del govern de realitzar la segona consulta proposada i no així la primera.

    En el ple ordinari del dia 7 d’octubre de 2019, davant la inacció del govern envers el tractament dels usos i de la futura consulta, el grup municipal d’ERC sol·licita a l’alcalde Francesc Guisset que convoqui una trobada amb tots els grups per tractar exclusivament el tema de Can Marly.

    El dia 4 de desembre de 2019 Francesc Guisset convoca una Junta de portaveus per tractar els usos de la casa Marly. En aquella reunió es posen de manifest tres fets rellevants. El primer, és què el govern demana als portaveus de l’oposició que manifestin els usos els quals determinarien els respectius grups per a Can Marly. En segon lloc, el grup d’APL sol·licita implícitament l’anul·lació del contracte i el respectiu retorn de la Casa Marly a la Generalitat de Catalunya. I en tercer lloc, el grup d’ERC sol·licita un estudi de viabilitat econòmica, aprofitant els usos ja determinats pel govern, abans de fer cap proposta o posicionament.

    En l’últim ple ordinari de data 19 de desembre, serveix per que govern i oposició debatin àmpliament sobre Can Marly, el contracte de concessió demanial i els usos a destinar. Ho podreu trobar en el vídeo més amunt.



Recull de premsa